Prenc una expressió que atribueixo a en Cesk Freixas per presentar aquesta entrevista magnífica a un home que fa de la llengua un joc apassionant. No us la perdeu!
28/02/12
24/02/12
Forever young
(...)
Però sempre queda un Peter Pan
fotent la guitza a dintre nostre,
atrinxerat en aquells temps
sense preocupacions ni sostre.
fotent la guitza a dintre nostre,
atrinxerat en aquells temps
sense preocupacions ni sostre.
by Els amics de les Arts, Miracles' song.
20/02/12
Per art de màgia (Txarango)
No és tan fàcil
deixar-se emportar pel vent quan
bufa fort com sentiments
que han canviat per art de màgia...
deixar-se emportar pel vent quan
bufa fort com sentiments
que han canviat per art de màgia...
El llarg viatge de Txarango
No us deixeu perdre les cançons del nou treball de Txarango. Podeu descarregar-les gratuïtament des del seu web.
Alguna cosa em diu que seran una de les sensacions musicals més agradables dels temps que vénen. Optimisme, energia positiva i rialles de clown.
Heus aquí un petit tast del disc: benvinguts al llarg viatge!
Alguna cosa em diu que seran una de les sensacions musicals més agradables dels temps que vénen. Optimisme, energia positiva i rialles de clown.
Heus aquí un petit tast del disc: benvinguts al llarg viatge!
13/02/12
Tant se val mandinga com català
Editorial d'avui a Vilaweb, escrita pel seu director, Vicent Partal.
El president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem espanyol, José Carlos Divar, ha dit que ell era tan sensible a l'ús de llengües diferents a justícia que una vegada va aconseguir un intèrpret de mandinga en un judici.
El mande és una de les grans famílies lingüístiques de l'Àfrica Occidental i el mandinga és avui l'idioma de molts catalans, una de les llengües africanes més parlades al nostre país. Les paraules de Carlos Divar, comparant el català i el mandinga, no són, doncs, cap mena d'ofensa.
Ara, en aquesta comparació, el president de la màxima institució jurídica espanyola no sembla capaç de veure la diferència que hi ha entre una llengua que és oficial en una tercera part del seu estat, i sobre la qual ell personalment hauria de tenir una responsabilitat, i una que no ho és.
Tots sabem, a més, que al senyor Divar, no se li acudiria mai de fer una comparació semblant entre l'espanyol i el quítxua, i que evitaria sempre de confondre els rols, obligacions i deures de l'espanyol i de l'àrab als tribunals que depenen d'ell. I és això, aquesta certesa, que converteix la seua relliscada sobre el català i el mandinga en un indici més que, en la seua mentalitat, i en la de l'estat que representa, l'única llengua important és l'espanyol. Tant se val quina siga l'altra. Simplement.
És una cosa que ja sabíem, però que cada dia cansa més.
PD. El mandinga, curiosament, ja va motivar una polèmica en una ocasió. a href="http://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/01/baleares/1312184132.html">Mireu com va reaccionar El Mundo a la publicació per Obra Cultural Balear d'una guia sobre les llengües parlades a les Illes: 'El Pacte (de govern) equiparava l'espanyol amb el xinès, l'àrab i el mandinga a les Balears.' Solament els faltava dir 'horror!'
PD2: Mireu què explica Anna Oliver al seu bloc.
El mande és una de les grans famílies lingüístiques de l'Àfrica Occidental i el mandinga és avui l'idioma de molts catalans, una de les llengües africanes més parlades al nostre país. Les paraules de Carlos Divar, comparant el català i el mandinga, no són, doncs, cap mena d'ofensa.
Ara, en aquesta comparació, el president de la màxima institució jurídica espanyola no sembla capaç de veure la diferència que hi ha entre una llengua que és oficial en una tercera part del seu estat, i sobre la qual ell personalment hauria de tenir una responsabilitat, i una que no ho és.
Tots sabem, a més, que al senyor Divar, no se li acudiria mai de fer una comparació semblant entre l'espanyol i el quítxua, i que evitaria sempre de confondre els rols, obligacions i deures de l'espanyol i de l'àrab als tribunals que depenen d'ell. I és això, aquesta certesa, que converteix la seua relliscada sobre el català i el mandinga en un indici més que, en la seua mentalitat, i en la de l'estat que representa, l'única llengua important és l'espanyol. Tant se val quina siga l'altra. Simplement.
És una cosa que ja sabíem, però que cada dia cansa més.
PD. El mandinga, curiosament, ja va motivar una polèmica en una ocasió. a href="http://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/01/baleares/1312184132.html">Mireu com va reaccionar El Mundo a la publicació per Obra Cultural Balear d'una guia sobre les llengües parlades a les Illes: 'El Pacte (de govern) equiparava l'espanyol amb el xinès, l'àrab i el mandinga a les Balears.' Solament els faltava dir 'horror!'
PD2: Mireu què explica Anna Oliver al seu bloc.
09/02/12
Cadascú inventa el seu art (2a part)
Dues versions ben diferents d'un mateix tema: Redemption songs (altrament anomenat Les cançons lliures).
02/02/12
He fet "clic"
Mentre el carnaval s'avança al calendari establert i la màscara de Sibèria s'instala al pati de casa, mentre el blanc i el negre ho pinten tot a fora el carrer, mentre un sent l'escalf i el privilegi de tenir un sostre on aixoplugar-se i no patir el fred... Mentre totes aquestes circumstàncies -i altres que no tinc temps ni esma de descriure- s'amunteguen una sobre l'altra, he fet "clic".
I no sé per art de quin encanteri aquella melodia vella -i tan bella!- retorna a l'escenari del meu imaginari particular...
I no sé per art de quin encanteri aquella melodia vella -i tan bella!- retorna a l'escenari del meu imaginari particular...
28/01/12
Madeinusa
Molts records i sensacions difícils de descriure mentre mirava Madeinusa, una coproducció peruanoespanyola de l'any 2005.
Ayacucho ben present a la memòria i també el meravellós esguard d'aquesta princeseta inca de nom Magaly Solier, dos mesos més jove que un servidor. Ja l'havia coneguda amb La teta asustada (2009) però ara en sé algunes cosetes més. Un personatge interessant que prové d'una regió molt humil però que no renega, ni molt menys, dels seus orígens; de fet, parla en quítxua sigui on sigui, aprofitant qualsevol petita oportunitat. I té un disc, de títol Warmi, on canta com els àngels. A la pel·lícula Madeinusa ja ens en regala una petita mostra: escolteu-la, escolteu-la!
Ayacucho ben present a la memòria i també el meravellós esguard d'aquesta princeseta inca de nom Magaly Solier, dos mesos més jove que un servidor. Ja l'havia coneguda amb La teta asustada (2009) però ara en sé algunes cosetes més. Un personatge interessant que prové d'una regió molt humil però que no renega, ni molt menys, dels seus orígens; de fet, parla en quítxua sigui on sigui, aprofitant qualsevol petita oportunitat. I té un disc, de títol Warmi, on canta com els àngels. A la pel·lícula Madeinusa ja ens en regala una petita mostra: escolteu-la, escolteu-la!
23/01/12
Pugen amb força
Joves i frescos, senzills i amb talent. Sense espècies, SENSE SAL. I gens insípids, ans el contrari! Anoteu el nom del grup; se'n sentirà a parlar!
He mirat a través D’aquella cortina gris Que transforma la meva història I me la fa feliç I he ballat abraçat A l’estrella del veí Que em recorda la teva cara D’aquella nit d’estiu He cantat d’amagat Cançons que em fan sentir que camino sobre l’aigua i els dofins neden amb mi I he volgut atrapar El soroll que fa un mosquit Quan s’acosta a trenc d’alba i tu te’n vas a dormir I he somiat reprimit Aquell eclipsi de nit On per 10 minuts de vida Et vaig tenir aquí Tenir aquí L'home sol, Sense sal (del disc Tardes de sol i préssecs) |
20/01/12
Seguirem somniant
Un cop dur, el d'aquesta matinada. No obstant, som fets de somnis. I els somnis de la María, en definitiva, eren també els nostres. Somniarem per ella. Somniarem amb ella. Fins fer-los realitat.
Tenemos una paciencia verde y sólida como un caimán
una paciencia a prueba de balas y promesas
sabemos aguantar con los delirios en acecho
hacer almácigos con nuestros odios mejores
tenemos una esperanza blanca y prójima
como una paloma que ya no es mensajera
tenemos una esperanza a prueba
de terremotos y congojas
sabemos esperar rodeados por la muerte
sabemos desvelarnos por la vida
tenemos una alegría temprana como un gallo
una alegría convicta maniatada y rabiosa
sabemos cómo desatarla y sabemos
que al alba cantarán los gallísimos sueños.
una paciencia a prueba de balas y promesas
sabemos aguantar con los delirios en acecho
hacer almácigos con nuestros odios mejores
tenemos una esperanza blanca y prójima
como una paloma que ya no es mensajera
tenemos una esperanza a prueba
de terremotos y congojas
sabemos esperar rodeados por la muerte
sabemos desvelarnos por la vida
tenemos una alegría temprana como un gallo
una alegría convicta maniatada y rabiosa
sabemos cómo desatarla y sabemos
que al alba cantarán los gallísimos sueños.
Gallos sueños, Mario Benedetti
16/01/12
El país comença a despertar...
El projecte ara per ara embrionari de l'ANC (Assemblea Nacional Catalana) comença a agafar embranzida. Que no s'aturi!
15/01/12
Aurores boreals
Diuen els entesos que aquest hivern i el següent seran especialment idonis per caçar escenes tan espectaculars com les d'aquest vídeo. Tela marinera!
13/01/12
Plou sobre mullat
Sigues forta un cop més, Tanita. Sigues forta!
Alí Primera
Cae cae la llúvia,
viene viene el sufrimiento.
Pero si la llúvia pasa,
¿cuándo pasa el sufrimiento?,
¿cuándo viene la esperanza?
Alí Primera
07/01/12
Rebaixes
Sento que darrerament abuso dels vídeos -uns amb més missatge, altres amb menys-. Confio despertar algun dia -espero que sigui aviat- la meva part literària més creativa.
Avui, una petita reflexió que sempre haurien de tenir present els qui perden fàcilment el cap (i buiden la cartera) quan arriben les rebaixes.
Avui, una petita reflexió que sempre haurien de tenir present els qui perden fàcilment el cap (i buiden la cartera) quan arriben les rebaixes.
04/01/12
Subscriure's a:
Missatges (Atom)